P5 Audició: “Simfonia del rellotge”

Amb els nens i nenes de P5, hem representat una història seguint la música de la Simfonia del rellotge, de Joseph Haydn. Tots i totes han representat la història intentant estar en silenci per així poder escoltar molt bé tot allò que els deia la música què havien d’anar fent. Hi havien dos personatges: els avis i les àvies, i els rellotges.

I diu la història…

Una vegada hi havia una àvia molt velleta que feia una col·lecció de rellotges. En
tenia de tota mena: de polsera, petits despertadors, rellotges amb pèndol, rellotges
de cu-cut, etc. Els guardava en una habitació a dalt de tot de casa seva, a les golfes.
Un bon dia va voler anar a veure la seva col·lecció i va pujar les escales a poc
a poc amb l’ajuda del seu bastó. Quan va entrar a l’habitació, quasi no podia veure
els seus rellotges estimats; estaven tan plens de pols! Decidida, va agafar un drap
i els va començar a netejar, un per un. Quan els va tenir tots ben nets, va donarlos
corda i tots, tots, van començar a marcar el seu tic-tac-tic-tac. N’hi havia alguns
que, a més del tic-tac-tic-tac, feien cucut! cu-cut!; d’altres, nannng, nannng; fins
i tot n’hi havia que feien riiiiiiing! L’àvia estava tan contenta i encantada observant
els seus rellotges que no s’havia adonat que era l’hora d’anar a fer el sopar. Aleshores va dir als seus estimats rellotges: –Rellotges, rellotgets, me’n vaig a fer el
sopar! Vigileu molt bé quan siguin les 12, perquè és l’hora de les bruixes. No us esvaloteu i continueu marcant el vostre tic-tac-tic-tac. Feu-me cas; no feu cas de les
bruixes i no feu ximpleries!
L’àvia va tirar escales avall a fer el sopar i els rellotges seguien el seu ritme, movent
els pèndols, les busques, els seus engranatges, etc. Quan van ser les 12, a les golfes
hi va entrar un aire misteriós; era l’aire de les bruixes que va esvalotar tots els rellotges. Uns van començar a caminar sobre de les seves potetes amunt i avall, d’altres ja no feien tic-tac-tic-tac, sinó tic-tic–tac-tac-tac, i alguns altres fins i tot van
caure a terra i ja no feien cap so!
L’endemà al matí, l’àvia va tornar a pujar a les golfes per veure si els rellotges havien
fet cas de la seva recomanació. Quan va entrar a l’habitació no s’ho podia ni creure!
–Què ha passat? Per què esteu tots tan esvalotats? Oh!, i vosaltres heu caigut a
terra!
L’àvia es va adonar que l’aire de les bruixes havia entrat en aquella habitació. Cap dels seus estimats rellotges no funcionava bé i va decidir de tornar-los a donar corda i ajudar-los a tornar al seu lloc.

Mireu què bé ho han fet!!

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s