A finals del curs passat, se’ns va presentar l’oportunitat de presentar un projecte per formar part del Laboratori de Transformació Educativa que està portant a terme el Departament d’Educació.

Aquest setembre ens han donat la notícia de que hem estat acceptats. Això comporta formació, un procés de reflexió a nivell de claustre i la presa de decisions en base a les evidències recollides, per poder seguir oferint als infants uns processos d’aprenentatge d’acord amb els reptes del segle XXI.

El treball amb el Laboratori de Transformació educativa ja ha començat i serà l’equip impulsor del centre amb l’ajuda d’una facilitadora qui s’encarregarà de fer el seguiment de tot el procés i la transferència a la resta dels docents del centre.

La primera tasca que hem fet a nivell de claustre és una reflexió a partir d’unes preguntes.

Amb les reflexions recollides hem elaborat un informe.

TEMPS DE REFLEXIÓ

#XTTE, #PAcTE/ExC, #Referents

Quan vam saber les preguntes que havíem de respondre, se’ns van obrir molts dubtes i neguits, però alhora, il·lusió per ser punt de partida de reflexió al claustre.

Vam enviar les preguntes als mestres per tal de que anessin pensant que els hi suggerien i com les respondrien.

Reunits en claustre i per grups formats per mestres de diferents cicles, vam estar debatent les preguntes i una vegada compartides en petit comité era l’hora de fer partícip al gran grup de totes les idees que havien sorgit.

El claustre va acabar amb grans reflexions,  com que tothom s’ha de sentir part del projecte i creure en ell.

Com podem millorar el lideratge pedagògic en el centre?

“El lideratge és la capacitat de traduir la visió en realitat” Warren Bennis

Valorem que d’un temps cap aquí les decisions s’han anat prenent de manera horitzontal, on funcionem com un gran engranatge i on la participació de tothom és important i necessària. Tot i així, hem de continuar afavorint la participació de tothom per tal de que tots se sentin escoltats i part del projecte.

Creiem que hem de fomentar el fet de compartir més,  i l’acompanyament entre iguals. A més, hem de donar importància al debat  amb els companys i així arribar a un consens majoritari.

Per tot això,  necessitem temps per la reflexió, per l’avaluació i per la recollida d’evidències de que tot el que anem fent funciona.

Com estem col·laborant i aprenent junts en una nova cultura docent?

«He après que la gent oblidarà el que va dir, la gent oblidarà el que va fer, però la gent mai no oblidarà com li va fer sentir». Rosa Parks

Els canvis que anem fent han suposat un pas de la individualitat a la col·lectivitat, de les reunions de nivell a les de cicle i intercicle.

Ha generat poder obrir les portes als companys i companyes, treballar en equip tant dins com fora de l’aula. Valorem molt positivament compartir experiències, coneixement i formacions, així com fomentar les sortides pedagògiques que fem com a claustre.

Com fem de l’escola una organització que aprèn i una unitat de recerca?

“Cap de nosaltres és tan intel·ligent com tots”. Ken Blanchard

Creiem necessari fer més turisme pedagògic tant de proximitat (dins de la mateixa escola), com anar a altres escoles, poder-les visitar per veure unes altres maneres de fer.  Apareix al debat el tema d’acceptar les crítiques constructives dels companys, així com, de perdre la por i acceptar la incertesa que moltes vegades pot generar el canvi.

Per tal de poder compartir i aprendre uns dels altres necessitem, tant el temps de fer-ho, com els espais per generar un bon clima a l’escola. Estem convençuts fermament que compartir sempre suma.

Què hem de fer què no fem i què hauríem de deixar de fer?

«Educar és aprendre junts a viure i aprendre a viure junts». Marina Garcés

El claustre destaca la importància de tenir més estones de discussió entre els docents, de compartir temes pedagògics per tal de que quan parlem d’un concepte, que tots parlem del mateix i d’aquesta manera també fer partícip a tota la comunitat educativa. S’hauria de trobar un punt d’acord en el que totes ens sentim lliures per expressar i dir el que pensem.

És clau la formació, així com la lectura i el coneixement de com diu la ciència que  aprenem les persones.

Apareix la idea de la confiança, tant en nosaltres mateixos com, sobretot, en els infants, en la seva capacitat d’aprendre i de veure a l’entorn les grans possibilitats d’aprenentatge que té.

Aprofitar la quotidianitat, així com el dia a dia de l’aula, per tal de fer dels aprenentatges, coneixements significatius i reals.

Destaquem la importància de seguir implicant a tota la comunitat educativa en el projecte d’escola.